Des dels fons abissals fins on comencen les neus perpètues trobem closques de tots dibuixos, mides formes i colors.
Inclou formes aparentment tant diferents com els cargols, de mar i de terra, llimacs, cloïsses, musclos i similars, pops, sípies i calamars i molts d'ells tenen una gran importància econòmica per a l'home.
Són invertebrats de cos tou, no segmentat i sovint dividit en cap, massa visceral i peu. En molts d'ells la massa visceral està envoltada per un mantell que produeix una conquilla de carbonat càlcic. A més, el mantell forma una cavitat anomenada cavitat del mantell o cavitat paleal on es troba l'aparell respiratori (un pulmó en els terrestres i branquies en els aquàtics).
Es mol·lusc es classifiquen en:
Gasteròpodes. Presenten un peu musculós capaç de lliscar sobre tot tipus de superfícies i una conquilla formada per una sola peça com el cargol terrestre o bé manquen d'ella com els llimacs. La conquilla pot ser plana com en les pegellides o formar una espiral, com en els cargols. La respiració pot ser branquial, com en els caragols marins, o respiració pulmonar, com en el caragol terrestre, que és hermafrodita.
Bivalves. Presenten una conquilla formada per dues peces articulades anomenades valves. No tenen cap diferenciat i el peu té forma de pala excavadora o bé és molt reduït i presenta una glàndula que segrega el bissus per adherir-se a les roques. Respiren per brànquies laminars que a més serveixen per retenir les partícules (animals filtradors) que entra per un tub (sifó inhalant) i surt per un altre (sifó exhalant). Per exemple les cloïsses i els musclos.
Cefalòpodes. Presenten un peu dividit en 8 o 10 tentacles proveïts de ventoses que envolten la boca. Tenen un cap bé diferenciat amb dos grans ulls. El mantell té forma de sac i l'aigua que entra en ell pot ser expulsada amb força per un tub (sifó) originat un corrent que les permet nedar a reacció. Poden mancar de conquilla com els pops, tenir conquilla interna com la sípia i el calamar, o externa com els nautilos.
