
EQUINODERMS
Són invertebrats exclusivament marins que posseeixen sota la seva pell (epidermis) un esquelet calcari constituït per plaques soldades o independents o per espícules petites i aïllades. Les plaques poden servir de suport a llargues espines. Presenten un conjunt de conductes anomenat sistema ambulacral, plens d'un líquid semblant a l'aigua de mar i una sèrie de tubets acabats en ventoses que serveixen per a fixar-se i desplaçar-se, els anomenats peus ambulacrals. Tenen simetria pentagonal (molt evident en les estrelles de mar al presentar 5 braços). Es reprodueixen sexualment amb sexes separats,i els individus o són mascles o son femelles. La fecundació es realitza en el mar (fecundació externa) i de l'ou surt una larva nedadora (larva planctònica) que després dóna lloc a un adult marxador (bentònic).Es classifiquen principalment en:
- Equinoïdeus: La seva principal característica és la forma esfèrica o globosa la majoria de les vegades i la presència d'una closca més rígida que la de les estrelles de mar. Aquesta closca la formen plaques unides esntre si, de les qulas surt un gran nombre d'espines, en ocasions molt llargues. A la part inferior tenen una boca proveïda d'un aparel mastegador format per peces rígides i músculs que s'acoblen per formar una complicada estructura, denominada llanterna d'Aristòtil, típica d'aquests equinoderms. Mitjançant aquest aparell poden triturar les algues coral·lines que els serv. Els peus ambulacrals es distribueixen al llarg de cinc radis que rodegen el cos, des de l'anus fins a la boca, com si fossin els grills d'una taronja. Intercalats entre aquests radis i protegits per les espines hi ha altres apèndixs denominats pedicel·lars, que ajuden en la locomoció. Comprenen els eriçons de mar.
- Asteroïdeus: es tracta d'un dels grups d'animals del fons marí més populars i coneguts. El cos conta d'un disc central al qual s'uneixen uns braços de forma triangular, generalment cinc. A la part inferior sobre una boca proveïda de dents, i a la superior hi ha l'anus. Són animals molt voraços que es desplacen lentament sobre els fons marins a la recerca de mol·luscs, que constitueixen la seva font principal d'aliment. L'estrella de mar utilitza un mecanisme molt singular per devorar les seves preses. Per fer-ho, obre la conquilla amb els seus potents braços i treu l'estómac per la boca projectant-lo aobre la presa. A diferència del que passa amb la resta dels animals, la digestió es realitza en tot moment fora del cos, de tal manera que l'estrella no recupera el seu estómac fins que no ha acabat el procés. Encara que utilitzen principalment la reproducció sexual, també es poden multiplicar vegetativament gràcies al seu gran poder de regeneració, i així poder donar lloc a un nou organisme simplement a partir d'un petit tros de braç. Comprenen les estrelles de mar.
