ARTRÒPODES

Entre tots els grups d'organismes pluricel·lulars els artròpodes és el grup biològic que ha tingut més èxit biològic en el nostre planeta, tan en quan a nombre d'espècies com en nombre d'individus, com en ecosistemes conquerits (observa el gràfic adjunt). Tenen més d'un milió d'espècies, la qual cosa significa que el 80% de totes les espècies animals conegudes són artròpodes i habiten tan al mar (crustacis), com a l'aigua dolça (crustacis i larves d'insectes) com al medi terrestre (insectes, aràcnids i miriàpodes). D'altra banda el seu èxit no és recent sinóque és un grup molt antic, hi han fòssils d'artròpodes de mes de 600 milions d'anys. Pensa que els primers mamífers van aparèixer fa 200 milions d'anys. La raó del seu èxit bàsicament es el seu esquelet de quitina, una substància impermeable, dura i molt lleugera, que els permet viure fora de l'aigua sense perill de dessecació. En aquests punt són més eficaços que els vertebrats terrestres, només cal comparar la facilitat del vol d'un insecte amb el d'un ocell o de un rat-penat. Ells són els autèntics animals voladors. Però no tot són avantatges, l'esquelet extern comporta que no puguin assolir una gran mida, perquè el transport de l'aire des de l'exterior fins a les cèl·lules més profundes pels tubs traqueals requeriria un esforç excessiu. A continuació es presenten els diferents grups d'artròpodes i les característiques generals d'aquests autèntics reis del món animal.

8.1 Característiques generals
Són els invertebrats que tenen un esquelet extern de quitina amb apèndixs articulats mòbils. Tenen el cos segmentat, per a créixer experimenten mudes i en ocasions canvis de forma (metamorfosi). Presenten circulació oberta, és a dir el seu medi intern (hemolimfa) és impulsat pel cor cap a un vasos dels quals surt a unes grans llacunes internes i d'estes passa de nou al cor a través dels seus orificis laterals. Els artròpodes es classifiquen en: Aràcnids, Miriàpodes, Crustacis i Insectes.

8.2 Aràcnids
Són artròpodes que en lloc de mandíbules en la boca presenten dos apèndixs verinosos acabats en punta anomenats quelícers, que tenen el cos dividit en dues parts (prosoma i opistosoma), manquen d'antenes i tenen 8 potes en el prosoma. Respiren mitjançant uns conductes ramificats (tràquees) que duen l'aire des de l'exterior a cadascuna de les cèl·lules (respiració traqueal). Alguns, a més, presenten unes tràquees que conflueixen en cavitats que actuen com pulmons ja que en elles l'oxigen passa a un líquid intern que ho distribueix (respiració pulmonar).
Es classifiquen en:

Escorpins: Aquest ordre inclou els mateixos escorpins, que tenen el cos allargat amb els pedipalps transformats en dues gran pinces de prensió. Els cinc últims segments de l'abdomen s'estrenyen formant una cua acabada en el tèlson, que conté la glàndula del verí, proveïda d'un agulló. S'alimenten principalment d'aranyes i d'insectes, als quals emeten amb el verí. Són de color entre groguenc i gairebé negre, algunes espècies arriben a superar els 15 cm de longitud i viuen generalment en àrees càlides.

Araneids: Comprèn les aranyes i les taràntules. Els segments del cefalotòrax i de l'abdomen estan fusionats i units per un estrenyiment característic: la cintura. A l'abdomen porten les glàndules productores de seda, amb les quals teixeixen xarxes. Les xarxes són de diversos tipus, amb un dibuix particular per a cada espècie i estan destinades a la captura de les preses. Les potes acaben sovint en ungles. Moltes espècies tenen glàndules verinoses que desemboquen en els quelícers. Abans de l'aparellament gairebé sempre es produeix un festeig de gran complexitat, destinat sobretot a evitar l' agressivitat de les femelles, encara que de vegades a aquestes devoren el mascle. Algunes espècies no utilitzen xarxes per caçar, sinó que persegueixen les seves preses o les esperen a l'aguait enterrades a la sorra. Són distribuïdes per tot el món i les espècies més grans poden arribar a fer 25 cm.

Acarins: Aquest ordre inclou els àcars i les paparres, els primers molt més petits que les segones. Poden ser de vida lliure o paràsits de plantes o d'animals. Poden transmetre diverses malalties, tant a l'home com als animals domèstics i altres, com l'àcar de la sarna, excaven galeries a la pell.

8.3 Miriàpodes
El grup dels miriàpodes inclou els artròpodes, generalment terrestres, que tenen el cos dividit en dos segments, cap i tronc. El cap està format per la fusió de cinc o sis segments. Presenta un parell d'antenes que estan acompanyades de dos o tres parells d'apèndixs, la funció dels quals està relacionada amb l'alimentació. No presenten ulls compostos però si poden presentar ulls simples. El tronc està format per un nombre variable de segments, tot ells proveïts d'apèndixs unirramis.
Els miriàpodes es subdivideixen en quatre classes: Pauròpodes, Símfils, Diplòpodes i Quilòpodes. Les dues primeres (Pauròpodes i Símfils) inclouen uns petits miriàpodes que viuen en lloc humits però són, sens dubte, les altres dues classes les que inclouen les formes més familiars: els milpeus (Diplòpodes) i centpeus (Quilòpodes)

Quilòpodes: Cos dividit en cap i troc. El tronc presenta un nombre variable de segments, cada un d'ells amb un parell d'apèndixs locomotores

Diplòpodes: Cos dividit en cap i tronc. El tronc presenta un elevat nombre de segments, cada un d'ells amb dos parells d'apèndixs locomotors (excepte els quatre primers que només porten un parell)

8.4 Crustacis
Són artròpodes mandibulats, amb dos parells d'antenes, respiració branquial i el cos generalment dividit en dues parts anomenades cèfalo-tòrax i abdomen (uns pocs presenten tres parts anomenades cap, tòrax i abdomen com els insectes). En molts la quitina està impregnada de sals (carbonat càlcic) per ser més resistent. En aquests la part de l'esquelet corresponen al cefalotòrax s'anomena closca. Els apèndixs dels crustacis tenen dues branques (birramis) encara que generalment una està molt reduïda o transformada en una brànquia interna. A prop de la boca hi ha dos apèndixs anomenats maxil.lípedes que serveixen per aproximar l'aliment. Els dos últims apèndixs de l'abdomen s'anomenen uròpodes. Generalment presenten metamorfosi. La classificació dels crustacis és extremadament complicada a causa de la gran diversitat de formes que presenten. Alguns grups són formes poc conegudes, be per tractar-se d'espècies poc freqüents, bé per les seves reduïdes dimensions, mentre que altres ens són molt familiars ja que estem acostumats a veure-les a les platges o al mercat, com és el cas dels Malacostracis. Malgrat això, totes elles tenen un paper important en els ecosistemes en els quals es troben.

8.5 Insectes
Són els artròpodes que tenen el cos dividit en tres parts denominades cap, tòrax i abdomen, que presenten un parell d'antenes, mandíbules, tres parells de potes i respiració traqueal. Es coneix més d'un milió d'espècies, per la qual cosa és el grup dominant a la Terra. Viuen a la terra, a l'aigua dolça però no en el mar.

A) Morfologia externa. En el cap tenen dos ulls composts i dos o tres petits ulls simples. Les dues antenes tenen funció olfactiva. La boca pot ser de tipus mastegador com la de la llagosta, xuclador com la "espiritrompa" de les papallones o picador-xuclador com la dels mosquits. En el tòrax es diferencien tres segments amb un parell de potes en cadascun d'ells, tenen doncs 6 potes. La majoria dels insectes tenen un parell d'ales en el segon i tercer segment, tenen doncs 4 ales. En els denominats dípters, com les mosques, el segon parell d'ales està reduït a un parell de petites maces (balancins) amb funció estabilitzadora del vol. El abdomen té 11 segments que presenten un parell d'orificis laterals anomenats estigmes, que són els orificis d'entrada de l'aire en uns conductes, anomenats tràquees, que ho distribueixen per totes les cèl·lules. En el segment 8 de les femelles i en el 9 dels mascles estan els orificis genitals i els apèndixs copuladors. En les femelles d'algunes espècies existeixen òrgans especials per a la posada d'ous (com el oviscapte de les llagostes) o per a la defensa (com l'agulló de les abelles).

B) Anatomia interna. Tenen respiració traqueal, un cor dorsal en forma de tub, sistema nerviós amb cervell i cadena nerviosa ventral i aparell digestiu tubular.

C) Reproducció. La fecundació és interna és a dir mitjançant còpula. De l'ou surt una larva que experimenta metamorfosi (canvis de forma) fins arribar a adult. Es distingeix la metamorfosi senzilla, quan només es produeixen petits canvis de proporció, com la de la llagosta, i la metamorfosi complexa quan d'ou es passa a eruga (mòbil), després a pupa (immòbil i amb una coberta protectora), que en les papallones rep el nom de crisàlida, i finalment a adult, com succeeix a les papallones.